dimecres, 3 d’abril del 2013
Ni usura ni censura; als carrers fem Cultura!
Ni usura ni censura; als carrers fem Cultura!
La Cultura Va de Festa 2013
Quan
la festa és cultura, els somnis es canten als quatre vents.
S'encomanen i s'escampen. Quan la cultura va de festa, es balla la
ràbia. Quan la cultura va de festa, s'obren les finestres dels
nostres espais. Aire fresc.
Quan
la cultura va de festa, la llibertat és una nena que riu amb
l'espectacle. Quan la festa és cultura, la dignitat és un pare
donant la mà i la cara.
Quan
la cultura va de festa, es comparteixen els errors i les derrotes. I
aprenem i avancem.
Quan
la cultura va de festa, escrivim la nostra història i ens fem
fortes. Quan la festa és cultura, l'endemà la ressaca és dolça i
la memòria recorda que junts ho podem tot.
Quan
la cultura va de festa, constatem que no ens faran callar; que si no
ens deixen parlar, les parets ho faran per nosaltres; i si les
esborren, mantindrem intacta la memòria per compartir la nostra
crònica i no perdre mai el nord.
La
cultura va de festa perquè la censura està de caça. Que no cacin
les nostres consciències. Que esborrin els nostres murals o censurin
els nostres cartells no esborrarà del mapa, mai, la nostra vivència.
Quan
la cultura va de festa, la usura tremola de por, i la por canvia de
bàndol. I si la festa és cultura, la soledat no ens pot.
Mentre
la cultura va de festa, els usurers -polítics i banquers- continuen
la seva partida perversa, com qui juga a arrencar cebes, irrompent
per les finestres a treure'ns de les nostres llars.
Quan
la cultura va de festa, la consciència compartida es fa denúncia i
cabreig. Quan la festa és cultura, ens ajuntem perquè volem. Perquè
preferim narrar un altre conte.
Quan
la festa és cultura, un somriure són deu mil revoltes.
Quan
la cultura va de festa, expliquem la història dels qui cooperem i
somniem mentre construïm alternatives de transformació social, de
dignitat i de cultura viva. Quan la festa és cultura, totes i tots
guanyem i hi tenim cabuda.
Perquè
tenim dret a un sostre digne; perquè volem cridar als quatre vents
les injustícies que ens ofeguen; perquè estem fartes de prepotència
i abusos de poder; perquè recordem perfectament el què hi havia
escrit als cartells i les parets que han volgut silenciar. Perquè
volem llibertat. Llibertat d'expressió. Llibertat de moviment.
Llibertat de consciència. Llibertat per decidir. Llibertat per
decidir sobre el propi cos. Llibertat de reunió. Llibertat sexual.
Dret a la informació. Llibertat per desobeir la por. Llibertat per
combatre l'odi, l'autoritarisme i les polítiques retrògrades que
ens volen pobres.
Perquè
la cultura és la nostra riquesa; i la memòria, la lluita contra
l'oblit. I perquè és la nostra cultura exercir la llibertat sense
demanar permís.
El
primer diumenge de maig, la llibertat va de festa.
Al
parc de la Guineueta, de sud a nord i d'est a oest, el primer
diumenge de maig obrirem les finestres dels nostres espais; sumarem
projectes comunitaris, cooperatius i d'intercanvi. Ens contagiarem.
Ballarem la ràbia gràcies a la tasca organitzada pels companys de
les Nou Barris Naits; compartirem
tallers oberts i deu mil revoltes amb els espectacles, donarem la mà
als nens i nenes dels nostres barris, que riuran amb l'espectacle.
Donarem la cara per ells, pels nostres barris i pels nostres
projectes. Amb vells i petits i joves que, sembla, vénen com sempre
carregats de forces i idees noves.
Juntem-nos,
ballem-ho tot i que la usura se'n vagi per on ha vingut, amb la cua
entre les potes. Per uns barris en què la cooperació i la
transformació social són la nostra riquesa i la nostra dignitat.
Per tot això i més, prenem el carrer, els parcs i les places!
“Mentre qui escriga la història
siga només el poder,
alçarem en la memòria
barricades de paper”
Feliu Ventura
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)